Tot ve i tot passa... xiquet. És una de les veritats que ens deia la uela Vicentica quan ja estava molt velleta. Ella ho deia amb resignació, davant la realitat que li impedia fer tot allò que volia fer... quan ja tenia 92 anys, fins llavors ella s'havia valgut per ella mateixa, no es considerava vella.
Jo pense que aquesta és una d'aquelles veritats primeres, i que et passa desapercebuda, fins que ja no té remei. Moltes vegades pensem que tot seguirà igual, que els canvis que hagen de vindre, ja ho faran... algun dia, que allò que volem fer, que volem començar o crear... ja ho farem demà o passat... o l'altre.
I si continuem així arribarà el dia en què no podrem fer, canviar o crear allò que voliem, perquè el nostre temps, les nostres ganes o la nostra oportunitat haurà passat. Què necessites per fer fotos excepcionals? Per pintar un gran quadre o escriure un llibre? Voler-ho fer i trobar-te inspirat, amb una capacitat creativa que et fa veure les coses d'una manera nova, diferent... Aquesta inspiració ve... i passa. Si no l'aprofites quan ve, ja no la podràs aprofitar.
En vindrà una altra d'inspiració, o d'episodi creatiu... que podràs aprofitar, i que també passarà. La vida ens dóna moltes segones oportunitats, que podem aprofitar cada vegada, o deixar-les passar.
Aprofitem cada segona oportunitat com si fora única, perquè ho és, comencem, canviem, fem aquella petita passa que en durà altres a darrere... quan torne la inspiració, que tornarà; i segur que ens sentirem molt més satisfets que si esperem a la propera vegada per fer alguna cosa, perquè no sabem per on començar, què fer o tantes altres històries que ens diguem i ens creguem.
Quan a Picasso li demanaren que quan estava inspirat, ell respongué que no sabia quan li vindria la inspiració, però procurava que quan vingués l'agafàs amb els pinzells a la mà.
Tot ve i tot passa... lo bo i lo dolent; aprofitem les coses bones i esperem a què passen les dolentes. Bon aprofitament i bona nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada