Quántes vegades fem alguna cosa, iniciem uns estudis, ens apuntem a classes d'anglès, o el què siga, simplement perquè es suposa que és el que hem de fer? Que ens agradaria fer una altra cosa, treballar a un altre lloc o estudiar el què fos... però la raó ens diu que no, que això és el que toca, i s'espera de nosaltres (no sabem qui, però s'espera això...).
Sabem que ens trobariem molt millor del que ho estem ara, però... supeditem els sentiments a la racionalitat, la racionalitat moltes vegades imposada per altres, o autoimposada. I això ho transmetem al nostre entorn, als nostres fills, companys o amics..., quan algú d'aquests insinua que vol seguir els seus sentiments en fer o estudiar alguna cosa que la racionalitat diu què no serveix, pareix que estem obligats a rebatre aquesta opció, per moltes raons, i què aquell torne a allò sensat; i si això no és possible o no ens fan cas, ens justifiquem dient que se'n va d'es cap, com diuen per ací.
És una llàstima perquè cada vegada més estem ficats en aquella realitat única, aquella visió única i reduïda de la nostra realitat. Als únics que deixem que experimenten, proven i facen coses guiats pels seus sentiments són als xiquets menuts..., quan tindriem una realitat més rica, diversa, amb pluralitat de visions i opcions, més creativa i menys dòcil..., més difícil d'enganyar i d'aconformar.
A l'educació es viu un fenòmen curiós i trist; cada canvi de govern duu aparellat un canvi de legislació, d'estructuració del sistema, de petits canvis de continguts i procediments d'ensenyar i avaluar. I se'ns diu, això que has fet fins ara no serveix per a res... ara toca fer açò altre, i resignadament tot el cos educatiu va cap enllà; ens reciclem per avaluar diferent, per ensenyar diferent, per parlar diferent..., ara molt millor que abans..., fins que al proper canvi tornarem a fer exactament el mateix, una altra vegada.
És veritat que a cada canvi hem millorat, i molt? No tenim ja capacitat de reflexió, ni memòria professional que ens diga que algo falla en eixos canvis? Clar, qui paga mana, i ara ens diuen cap allà..., jo també necessite el sou al cap del mes..., com a mínim hem de ser conscients d'aquests fets, i al nostre entorn immediat, professional, laboral, o el que siga, permetre aquelles espurnes de diversitat, creativitat i experimentació, encara que surtin del camí establert.., jo estudiaré wolof en comptes d'anglès..., encara que ara no toque estudiar wolof. Bon dia a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada