I què hi ha de la passió?

     Quan el meu pare ens deia que estudiàrem o treballàrem en allò que ens agradava, ens estava diguent una d'aquelles veritats bàsiques de la vida; d'aquelles que n'hi ha tres o quatre (ja en xarrarem). uan un es dedica a allò que li agrada, que li apassiona... hi dedica més temps, més ganes i, independentment dels resultats, està satisfet.

     Quan els meus alumnes em diuen si el món de la fotografia està bé o malament, sobre si hi trobaran feina o no... jo els responc que això no és important. Aquells a qui apassione la fotografia hi trobaran feina, a qui no l'apassione..ñ ho tindrà molt més difícil. I crec que això és vàlid per a qualsevol activitat vital.

     Abans que jo sabera escriure ja anava fent fotos amb la càmera que em regalaren els meus pares... estava més content! I ara, si em demanen de quèn faig classe, dic: de fotografia, i ho dic content. Espere que els meus alumnes, aquells als qui apassiona la fotografia arriben a ser molt millors fotògrafs del què jo soc, encara que jo també espere ser molt millor fotògraf del què ara soc.

     En fi, quan un fa allò que li agrada, arriba cansat al final de la jornada, i satisfet... quan un fa allò que agrada a altres, arriba al final de la jornada cansat, i prou... o emprenyat. Cadascú tria, i cadascú assumeix les conseqüències de les seves decisions, ens agrade o no. Dedicar-te a allò que t'agrada és una d'aquelles coses que un pot fer inclús sense cobrar, simplement perquè t'agrada. Jo pense que un ha de fer cas al seu cor (diguem-li cor o com li volguem dir). Bona nit.