El camí sí que compta...

     Hi ha dos anuncis televisius que em subleven, que perverteixen el sistema de valors que afavoreix la convivència i el progrès de tots. En el primer una dona major al super, veu que un jove vol agafar un producte (El Producte), i en aquell moment li demana ajuda perquè li agafi un producte de dalt d'un estant..., seguidament apareix ella a la caixa per pagar El Producte que ha agafat, aprofitant que el jove l'estava ajudant, i encara li mostra El Producte (era el darrer exemplar), fent-li veure que se l'enduu ella, i no ell, que havia arribat abans.
     Al segon, un para es seu al sofà i es disposa a menjar El Producte, quan el fill li diu que sa mare li ha fet una ratlla al cotxe nou; immediatament es veu el pare al carrer inspeccionant el cotxe, sense cap ratlla, quan apareix al balcó el fill menjant-se, amb cara d'haver guanyat, El Producte.
     En el segon cas el fill menteix al pare per aconseguir una cosa desitjable, en el primer ens surt la velleta que s'aprofita d'un jove que la vol ajudar, per deixar-lo sense allò que aquest s'anava a endur, i havent-lo mentit també. Què hi ha al darrere? El principi de que tot val per aconseguir el que vull; ni què és o no ètic, ni el respecte a l'altre, allò que compta és aconseguir el que volem, al preu que sigui, pel camí que sigui.
     Quan veig aquest anunci em demane quins valors estem transmetent? Tot val? Qualsevol camí? Em vénen ganes de trencar la tele. Bon dia i bon camí.
     Ah, el meu germà m'ha dit d'un altre anunci semblant a aquests; un Actor Conegut està a punt de prendre's un café, quan li ofereix a la xica del costat, anar a cercar-li un altre cafè... Ella accepta l'amabilitat i quan ell està allà dins, crida ben fort el Nom de l'Actor i on està per a què totes les xiques del local hi acudisquen... Mentres, ella s'asseu i es pren  tranquilament el cafè que l'Actor s'havia deixat.
     Una xica bonica, una velleta llesta i un jove espabil·lat..., t'oferiràs tu a ajudar a algú si t'ho demana? O començarem a recelar de cada cosa que ens diguen? Jo preferisc creure que el que demana ajuda, és perquè la necessita i ho fa de bon cor..., em sent més tranquil així. Ara sí, bona vesprada.