Tinc un llibre que em posa nerviós llegir, i la raó és molt simple. L'autor tenia contingut per omplir trenta pàgines, i el llibre en té cent trenta. Molts paràgrafs només estan per omplir, però no t'aporten res. I quan veig això em demane perquè l'autor no va esperar a tindre més contingut? O simplement haver escrit un article o opuscle i no un llibre? És el mateix de quan algú escriu per escriure, perquè toca, o parla per parlar, sense pensar si aporta res o no, a la qüestió que siga.
Costa tant parlar només quan tens alguna cosa a dir? Escriure quan vols escriure de veres? Jo pense que ens estalviariem paraules que no diuen res, i com aquell que fa per fer..., més val no fer. Per si de cas, quan no tinga res a dir, procuraré no escriure al bloc, ni omplir per omplir. I també procuraré dir el que pense quan tinga alguna cosa a dir. Salut i un cèntim per canviar el món.
dimecres, 1 de gener del 2014
I canviem quan forcem el canvi
Les coses són així, què li farem, les coses vénen com vénen, no es poden forçar les coses..., i amb tot això només ens queda resignació i aguantar-nos amb les coses que ens vénen..., què li farem..., i efectivament no canvia res.
Aquest és el discurs d'aquells als què ja els va bé que les coses no canvien, què prefereixen que les coses, les que siguen, continuen el seu camí, el que siga..., i també pensen que no podem fer res per canviar alguna cosa.
I sí, este discurs funciona perfectament si estem còmodes amb les coses com estan, però què passa si no estem d'acord en algunes coses, si trobem que volem canviar alguna cosa... Només forçant el canvi aconseguirem canviar. Si res fem, res canviarem, i si alguna circumstància, element divers o diguem-li com li diguem, no ens plau, i volem un canvi, depèn de nosaltres que anticipem i provoquem eixe canvi. Tot passa per començar pensant que el canvi és possible, que la nova situació és probable, i que farem les coses, les nostres accions i decisions diferents a les que hem tingut fins aquell moment.
Quan canviem accions i decisions, provoquem unes altres conseqüències a les d'abans, i com l'efecte mariposa, si continuem amb els petits canvis, aquests es transformaran en un gran canvi conjunt. Això sí, només si forcem el canvi, i llavors la partida ja serà una altra.
Bon any de bons canvis, signifique el que signifique això per cadascú.
Aquest és el discurs d'aquells als què ja els va bé que les coses no canvien, què prefereixen que les coses, les que siguen, continuen el seu camí, el que siga..., i també pensen que no podem fer res per canviar alguna cosa.
I sí, este discurs funciona perfectament si estem còmodes amb les coses com estan, però què passa si no estem d'acord en algunes coses, si trobem que volem canviar alguna cosa... Només forçant el canvi aconseguirem canviar. Si res fem, res canviarem, i si alguna circumstància, element divers o diguem-li com li diguem, no ens plau, i volem un canvi, depèn de nosaltres que anticipem i provoquem eixe canvi. Tot passa per començar pensant que el canvi és possible, que la nova situació és probable, i que farem les coses, les nostres accions i decisions diferents a les que hem tingut fins aquell moment.
Quan canviem accions i decisions, provoquem unes altres conseqüències a les d'abans, i com l'efecte mariposa, si continuem amb els petits canvis, aquests es transformaran en un gran canvi conjunt. Això sí, només si forcem el canvi, i llavors la partida ja serà una altra.
Bon any de bons canvis, signifique el que signifique això per cadascú.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)