dimecres, 1 de gener del 2014

I quan no tenim res a dir? Més val callar

     Tinc un llibre que em posa nerviós llegir, i la raó és molt simple. L'autor tenia contingut per omplir trenta pàgines, i el llibre en té cent trenta. Molts paràgrafs només estan per omplir, però no t'aporten res. I quan veig això em demane perquè l'autor no va esperar a tindre més contingut? O simplement haver escrit un article o opuscle i no un llibre? És el mateix de quan algú escriu per escriure, perquè toca, o parla per parlar, sense pensar si aporta res o no, a la qüestió que siga.

     Costa tant parlar només quan tens alguna cosa a dir? Escriure quan vols escriure de veres? Jo pense que ens estalviariem paraules que no diuen res, i com aquell que fa per fer..., més val no fer. Per si de cas, quan no tinga res a dir, procuraré no escriure al bloc, ni omplir per omplir. I també procuraré dir el que pense quan tinga alguna cosa a dir. Salut i un cèntim per canviar el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada