Quan un amic se'n va

Ahir va morir un amic. Ho va fer sense avisar, d'un infart fulminant. I encara que tots sabem que això ens pot passar a tots, moltes vegades actuem com si la mort fos un intangible.., no en parlem, no la mirem, a no ser que se'n fique devora. Llavors et fas aquelles preguntes sense resposta.., les de sempre... Quan passen aquests fets és quan jo pense que has de fer les coses que creguis, els projectes que vullguis, els viatges.., qualsevol cosa quan se't presenti l'ocasió. Quan pensem.., bé, ja ho començaré demà, ja ho faré demà, més endavant... Ja has fet tard. I el pitjor no és que te'n vagis sense adonar-te'n, i ja està. El pitjor és que te n'adonis que ja no pots fer res de tot allò que volies fer i que vàres ajornar per un temps millor que no arriba mai.
Aquesta és la darrera entrada d'aquest bloc. En ell hi he reflexionat molt, he plantejat les ganes de millorar el món des del nostre entorn, començant per les coses petites, un cèntim. Seguesc pensant que la clau del canvi i el progrès personal, emocional, social i econòmic està en els petits detalls. Quan parlem de la corrupció dels polítics estem parlant de la nostra corrupció, i la millora no vindrà quan canvien ells, vindrà quan canviem nosaltres. Si jo, com a professor m'enduc un paquet de fulls a casa, i pense que per un paquet no passa res.., si quan soc cap d'estudis arribe mitja hora tard al centre, i pense que com que no tinc classe no passa res, si veig que un alumne tira un paper a terra, pero com que no és alumne meu, no passa res.. Jo pense que ara ja, quan dic a aquell alumne que replegui el paper, o quan jo mateix recullo el paper i el tire als fems, quan arribe cinc minuts abans al meu lloc, encara que no tinga classe, quan no m'enduc el paquet de galletes, la barra de pà, el paquet de fulls, o de paper de vàter.., encara que puga fer-ho..., estem millorant el món, el nostre, i això, repetit, ens durà a viure millor, al manco, en un món més just.
Seguirem canviant el món amb un cèntim, gràcies a tots.

He tornat a anar en bicicleta

     Sí, he tornat a agafar la bicicleta com a vehicle de transport urbà, no com a mitjà per fer esport, o passejar una estona, sinó substituint els altres vehicles per anar per dins la ciutat.
     Això pot semblar insignificant, però és un petit canvi, que imitat per molta gent, suposaria un canvi significatiu, com tants d'altres. A vegades, no fem res per considerar que podem fer poc, i que, per tant, no val la pena fer res... Gran error, són justament els petits canvis aquells que estan al nostre abast, i que sumats a altres petits canvis, suposen el procès de canvi significatiu. He tornat a escriure al bloc, també és un petit canvi, i com abans, procure dur dins la butxaca una moneda d'un cèntim, que m'ajuda a recordar , que els canvis, els moviments són més fàcils a petites passes. Bon dilluns i bons canvis per millorar allò que tenim a prop.

I quan tenim coses a dir?

Dia 1 de gener feia la meva darrera entrada al bloc, no he tingut res més a dir..., fins que això ha canviat. L'estiu m'ha aplegat fent el canvi d'any. Neteja i restauracions generals, llençar objectes que no vols, retrobar llibres que creies perduts. Dur a reciclar o reutilitzar roba que no et posaràs... Estic preparant-me per l'any nou.
Realment el canvi d'any no és a l'hivern, allò és simplement accessori, perquè bàsicament to té la mateixa continuïtat que abans. El canvi d'any és a l'estiu; quan aturem rutines, les escoles descansen, els polítics fan cursets i es dediquen a meditar..., quan escometem feines que en altres èpoques de l'any ni ens plantegem.
El setembre ens durà unes noves rutines, nou curs escolar, noves col·leccions a fer, nou apuntar-se al gimnàs.., nou any. Per aquest nou any, plé de'esperances i il·lusions, i per al qual ens hem preparat tot l'estiu.., Feliç Any Nou.
Ja anirem concretant eixes esperances i il·lusions.
Fins aviat.

I quan no tenim res a dir? Més val callar

     Tinc un llibre que em posa nerviós llegir, i la raó és molt simple. L'autor tenia contingut per omplir trenta pàgines, i el llibre en té cent trenta. Molts paràgrafs només estan per omplir, però no t'aporten res. I quan veig això em demane perquè l'autor no va esperar a tindre més contingut? O simplement haver escrit un article o opuscle i no un llibre? És el mateix de quan algú escriu per escriure, perquè toca, o parla per parlar, sense pensar si aporta res o no, a la qüestió que siga.

     Costa tant parlar només quan tens alguna cosa a dir? Escriure quan vols escriure de veres? Jo pense que ens estalviariem paraules que no diuen res, i com aquell que fa per fer..., més val no fer. Per si de cas, quan no tinga res a dir, procuraré no escriure al bloc, ni omplir per omplir. I també procuraré dir el que pense quan tinga alguna cosa a dir. Salut i un cèntim per canviar el món.

I canviem quan forcem el canvi

     Les coses són així, què li farem, les coses vénen com vénen, no es poden forçar les coses..., i amb tot això només ens queda resignació i aguantar-nos amb les coses que ens vénen..., què li farem..., i efectivament no canvia res.

     Aquest és el discurs d'aquells als què ja els va bé que les coses no canvien, què prefereixen que les coses, les que siguen, continuen el seu camí, el que siga..., i també pensen que no podem fer res per canviar alguna cosa.

     I sí, este discurs funciona perfectament si estem còmodes amb les coses com estan, però què passa si no estem d'acord en algunes coses, si trobem que volem canviar alguna cosa... Només forçant el canvi aconseguirem canviar. Si res fem, res canviarem, i si alguna circumstància, element divers o diguem-li com li diguem, no ens plau, i volem un canvi, depèn de nosaltres que anticipem i provoquem eixe canvi. Tot passa per començar pensant que el canvi és possible, que la nova situació és probable, i que farem les coses, les nostres accions i decisions diferents a les que hem tingut fins aquell moment.

     Quan canviem accions i decisions, provoquem unes altres conseqüències a les d'abans, i com l'efecte mariposa, si continuem amb els petits canvis, aquests es transformaran en un gran canvi conjunt. Això sí, només si forcem el canvi, i llavors la partida ja serà una altra.

     Bon any de bons canvis, signifique el que signifique això per cadascú.

I canviem per millorar

Finalment, l'esperit de les petites coses, d'aquelles coses insignificants que tots podem fer, i que juntes, sumades i repetides transformen la nostra realitat propera, i no tan propera... repetisc, aquestes petites coses esdevenen el motor que ens impulsa per millorar, i dónen títol a aquest bloc. Amb el desig de tindre uns bons nadals, càlids i ben acompanyats (i la primera bona companyia és la pròpia), i de començar un nou any amb mooolts xicotets propòsits de millora i canvi... de reflexió, d'ajuda al proper, de neteja de la pròpia habitació, del no tirar als fems i reutilitzar o reciclar, del respectar i solidaritzar-se amb tants que ho necessiten, sense anar enfora, sense cercar culpes dels mals o desastres, sinó intentar corregir-los, amb allò que dóne un cèntim... i d'assumir el principi del avui millor que ahir, i demà millor que avui, siga aquesta la meva felicitació de nadal i any nou.

Allò que importa... o no

     Moltes vegades, en la nostra quotidianeitat ens trobem davant situacions aparentment complexes, com pot ser un dinar de nadal, que plantejades inicialment com aquella trobada on l'excusa és el dinar, acabem convertint en petits monstres o petites monstruositats, per la complexitat i varietat de menjar i beguda present.
     Ahir escoltava a una emissora que les estadístiques diuen que engreixarem aquests nadals entre dos i tres quilos cadascú... No és això una barbaritat? Perquè ens hem d'atiborrar de menjar? Perquè un dinar de nadal ha de tenir tres plats, entrants, tortà, postre i torró? Perquè ens posem a comprar com si demà s'acabara el menjar?
     Menys és més..., sempre. I el que importa mai és el menjar, és l'esperit, les ganes que un hi posa en l'elaboració d'un senzill plat; allò important és tenir alguna cosa per menjar damunt la taula. Per solidaritat amb tots aquells que, reunits al voltant d'una taula no tindran suficient menjar..., o directament no tindran menjar..., no vull fer excessos, no vull tirar menjar que ha sobrat, no vull alçar-me de la taula fart.., en tot cas, que siga fart de riure, de xerrar, d'estar a gust.., i de tornar a reveure a aquells que pugum veure aquell dia, i també recordar als que no hi són, que hi estan al cor de tots. I en tot açò, crec que hi ha coses importants, i d'altres no. Bon dia, i bon nadal... i un cèntim per canviar el món.