Quan un amic se'n va

Ahir va morir un amic. Ho va fer sense avisar, d'un infart fulminant. I encara que tots sabem que això ens pot passar a tots, moltes vegades actuem com si la mort fos un intangible.., no en parlem, no la mirem, a no ser que se'n fique devora. Llavors et fas aquelles preguntes sense resposta.., les de sempre... Quan passen aquests fets és quan jo pense que has de fer les coses que creguis, els projectes que vullguis, els viatges.., qualsevol cosa quan se't presenti l'ocasió. Quan pensem.., bé, ja ho començaré demà, ja ho faré demà, més endavant... Ja has fet tard. I el pitjor no és que te'n vagis sense adonar-te'n, i ja està. El pitjor és que te n'adonis que ja no pots fer res de tot allò que volies fer i que vàres ajornar per un temps millor que no arriba mai.
Aquesta és la darrera entrada d'aquest bloc. En ell hi he reflexionat molt, he plantejat les ganes de millorar el món des del nostre entorn, començant per les coses petites, un cèntim. Seguesc pensant que la clau del canvi i el progrès personal, emocional, social i econòmic està en els petits detalls. Quan parlem de la corrupció dels polítics estem parlant de la nostra corrupció, i la millora no vindrà quan canvien ells, vindrà quan canviem nosaltres. Si jo, com a professor m'enduc un paquet de fulls a casa, i pense que per un paquet no passa res.., si quan soc cap d'estudis arribe mitja hora tard al centre, i pense que com que no tinc classe no passa res, si veig que un alumne tira un paper a terra, pero com que no és alumne meu, no passa res.. Jo pense que ara ja, quan dic a aquell alumne que replegui el paper, o quan jo mateix recullo el paper i el tire als fems, quan arribe cinc minuts abans al meu lloc, encara que no tinga classe, quan no m'enduc el paquet de galletes, la barra de pà, el paquet de fulls, o de paper de vàter.., encara que puga fer-ho..., estem millorant el món, el nostre, i això, repetit, ens durà a viure millor, al manco, en un món més just.
Seguirem canviant el món amb un cèntim, gràcies a tots.