He tornat a anar en bicicleta

     Sí, he tornat a agafar la bicicleta com a vehicle de transport urbà, no com a mitjà per fer esport, o passejar una estona, sinó substituint els altres vehicles per anar per dins la ciutat.
     Això pot semblar insignificant, però és un petit canvi, que imitat per molta gent, suposaria un canvi significatiu, com tants d'altres. A vegades, no fem res per considerar que podem fer poc, i que, per tant, no val la pena fer res... Gran error, són justament els petits canvis aquells que estan al nostre abast, i que sumats a altres petits canvis, suposen el procès de canvi significatiu. He tornat a escriure al bloc, també és un petit canvi, i com abans, procure dur dins la butxaca una moneda d'un cèntim, que m'ajuda a recordar , que els canvis, els moviments són més fàcils a petites passes. Bon dilluns i bons canvis per millorar allò que tenim a prop.

I quan tenim coses a dir?

Dia 1 de gener feia la meva darrera entrada al bloc, no he tingut res més a dir..., fins que això ha canviat. L'estiu m'ha aplegat fent el canvi d'any. Neteja i restauracions generals, llençar objectes que no vols, retrobar llibres que creies perduts. Dur a reciclar o reutilitzar roba que no et posaràs... Estic preparant-me per l'any nou.
Realment el canvi d'any no és a l'hivern, allò és simplement accessori, perquè bàsicament to té la mateixa continuïtat que abans. El canvi d'any és a l'estiu; quan aturem rutines, les escoles descansen, els polítics fan cursets i es dediquen a meditar..., quan escometem feines que en altres èpoques de l'any ni ens plantegem.
El setembre ens durà unes noves rutines, nou curs escolar, noves col·leccions a fer, nou apuntar-se al gimnàs.., nou any. Per aquest nou any, plé de'esperances i il·lusions, i per al qual ens hem preparat tot l'estiu.., Feliç Any Nou.
Ja anirem concretant eixes esperances i il·lusions.
Fins aviat.

I quan no tenim res a dir? Més val callar

     Tinc un llibre que em posa nerviós llegir, i la raó és molt simple. L'autor tenia contingut per omplir trenta pàgines, i el llibre en té cent trenta. Molts paràgrafs només estan per omplir, però no t'aporten res. I quan veig això em demane perquè l'autor no va esperar a tindre més contingut? O simplement haver escrit un article o opuscle i no un llibre? És el mateix de quan algú escriu per escriure, perquè toca, o parla per parlar, sense pensar si aporta res o no, a la qüestió que siga.

     Costa tant parlar només quan tens alguna cosa a dir? Escriure quan vols escriure de veres? Jo pense que ens estalviariem paraules que no diuen res, i com aquell que fa per fer..., més val no fer. Per si de cas, quan no tinga res a dir, procuraré no escriure al bloc, ni omplir per omplir. I també procuraré dir el que pense quan tinga alguna cosa a dir. Salut i un cèntim per canviar el món.

I canviem quan forcem el canvi

     Les coses són així, què li farem, les coses vénen com vénen, no es poden forçar les coses..., i amb tot això només ens queda resignació i aguantar-nos amb les coses que ens vénen..., què li farem..., i efectivament no canvia res.

     Aquest és el discurs d'aquells als què ja els va bé que les coses no canvien, què prefereixen que les coses, les que siguen, continuen el seu camí, el que siga..., i també pensen que no podem fer res per canviar alguna cosa.

     I sí, este discurs funciona perfectament si estem còmodes amb les coses com estan, però què passa si no estem d'acord en algunes coses, si trobem que volem canviar alguna cosa... Només forçant el canvi aconseguirem canviar. Si res fem, res canviarem, i si alguna circumstància, element divers o diguem-li com li diguem, no ens plau, i volem un canvi, depèn de nosaltres que anticipem i provoquem eixe canvi. Tot passa per començar pensant que el canvi és possible, que la nova situació és probable, i que farem les coses, les nostres accions i decisions diferents a les que hem tingut fins aquell moment.

     Quan canviem accions i decisions, provoquem unes altres conseqüències a les d'abans, i com l'efecte mariposa, si continuem amb els petits canvis, aquests es transformaran en un gran canvi conjunt. Això sí, només si forcem el canvi, i llavors la partida ja serà una altra.

     Bon any de bons canvis, signifique el que signifique això per cadascú.