Ai les càmeres de fotos...! M'han acompanyat des dels meus 7 anys, que va ser quan me'nregalaren una... I vaig començar a fer fotos... I els meus pares les revel·laven! Són així com cveia el món un xiquet de 7 anys! i des de llavors no he parat de fer fotos... En tinc 7 vegades 7 anys.
I encara conserve aquella càmera! De les que han vingut després, que n'han vingut moltes, si heu mirat Part de la meva vida.. en queden poques, moltes han seguit el seu destí, i han tingut una segona o tercera vida...
Vols comprar-te una càmera digital? Quin tipus de fotos t'agrada fer? Com aquelles de mirar i disparar? Això ho fan totes, inclús els mòbils; Què vols fer amb les fotos? Veure-les com una presentació a la pantalla de l'ordinador? Això també ho pots fer amb totes.., també amb les dels mòbils.
Vull imprimir una còpia per posar en un marc, per regalar..., un mòbil, justetet, la resta bé. És que l'òptica i el tamany del sensor..., per molts megas que hi posen, van perfectes per veure les fotos al mateix mòbil, o a qualsevol altre.
Per tant, si allò que vols és enviar les fotos per whatsap i que les vegen amb el mòbil.., amb ell et basta.
Per tota la resta, necessites una càmera de fotos. Bàsicament tenim, compactes, compactes avançades, bridge, i càmeres amb òptica intercambiable, Evil i réflex, per principiants, més avançades i professionals.., les càmeres de format mitjà són tan específiques que van a part.
Parlar de tot això ara és complicat. Només penseu una cosa; la càmera té importància en la foto, més que abans, igual que l'objectiu que du. Que voleu controlar moltes coses de la foto, que voleu que no pese i dur-la d'excursió sense que es note.., en podem parlar més detingudament. I segur que un dependent d'una tenda fotogràfica us aconsellarà perquè vos endugueu la millor càmera per vosaltres.
I penseu que totes ténen una vida programada, una bateria que es gasta i estan preparades per a un determinat ús. Seguirem xerrant.
Salut.
Un cèntim és una cosa insignificant, quasi no és res... Aquest quasi res, sumat o multiplicat per molts altres d'iguals, esdevé una força caàç de canvis grans, espectaculars, a la nostra vida, i al món... nostre i de tots.
dimecres, 30 d’octubre del 2013
I de les càmeres de fotos?
dimarts, 29 d’octubre del 2013
Vaig a comprar un cotxe
Bé, moltes vegades ens plantegem aquesta pregunta, i si hi afegim la qüestió de si nou o d'ocasió... ja tenim un bon bollit.
El primer és contestar perquè vull el cotxe; què necessite, ara i en un futur immediat... Desplaçaments urbans bàsicament, cotxe menut i sense molta potència, amb un baix consum, he de dur cotxets de bebé, necessite espai al darrere, faig carretera... un cotxe més gran i amb més potència al motor permetrà, no que vaja més aviat, sinó que vaja més desofegat, més descansat...
Em vull gastar molts diners o pocs? Això és relatiu; un cotxe de segona mà baratet sol anar aparellat amb una vida més curta i viatges al taller, generalment més freqüents que si no és tan baratet o directament és nou, o quasi...
És difícil aconsellar quin cotxe comprar; això sí, no convé anar amb preses... Qui va amb presa no es diverteix, deia el meu avi... i moltes vegades es precipita.
A veure, on anar? Si és nou, a un concessionari, i si és d'ocasió... també.
A veure, un particular em ven un cotxe més econòmic..., sí, si el coneixes i després li pots reclamar, val; si no el coneixes..., no haurà passat cap revisió per vendre'l, no et donarà cap garantia, i les gestions del traspàs les has de fer tú... Si vas amb un mecànic de confiança, que miri, senti i provi el cotxe, val; en cas contrari, és com una loteria...
Si vull desfer-me del cotxe no et diré allò que va malament.., i quan ho descobreixis ja serà tard.
En canvi un concessionari, o casa de compra-venda té el cotxe net, reparat i revisat per vendre, et dóna un període de garantia (de 6 mesos a 1 any o inclús més) i et realitzarà totes les gestions del canvi de nom. Al meu entendre són avantatges a tenir en compte...
Després ve a quin concessionari anar; n'hi ha que tenen cotxes de tota gama i preus, des dels xollos fins a altres prohibitius... Mmm, fugiu dels xollos, és sospitós demanar menys del que creus que val un cotxe..., les raons poden estar camuflades... sempre acaben per sortir, al cap d'un temps.
Hi ha concessionaris centrats en cotxes de gama mitja o alta, quasi nous i similars..., un cotxe dels bàsics en aquest concessionaris sol oferir més confiança que en altres cases, perquè el tipus de client a què va dirigit és diferent.
Pots anar amb un mecànic de confiança? Vés, si nó, no passa res... en què ens podem fixar?
Carroceria i aspecte general; que faja goig, net, ben pintat, sense desperfectes aparents, ni restes mig oxidades... Alerta amb tons diferents de pintura, potser ha tengut un accident i han pintat algunes peces.
Alcem el capó del motor i el mirem? Com es veu? Què he de mirar? Sense saber res només podem fixar-nos en si hi ha alguna cosa extranya; mig motor brut i unes peces molt netes, en fí, coses que desentonin de la resta; els nivells de líquids s'han de veure bé.., i si notem res extrany o que ens cridi l'atenció, demanem-ho..., a veure què ens diuen.
Evasives o males respostes solen amagar alguna cosa; en aquest cas fora bo tornar amb un amic mecànic. Després el maleter, es veu bé? Què vol dir bé? Si es veu així com l'esperavem veure.
I les rodes? Ténen el dibuix bé? Es veuen els costats una mica quartejats? Rodes gastades s'hauran de canviar dins de no molt de temps...
Pujam i el posam en marxa; com el sentim? Sona bé? Què és això de sonar bé? Un sò uniforme, constant, sense renous extranys... comprovam que els sistemes elèctrics van bé, llums, netejavidres i tot això... i fem una volta. Al pitjar l'embragament, ho hem de fer a fons i quan comencem a aixecar el peu, ja surt? Alerta si surt molt aviat, potser té l'embragament molt gastat i aviat haurem de passar pel taller... Si la palanca té una mica de recorregut abans que el cotxe surti, bé.
Fem una volta i mirem la direcció; tremola el volant? Potser s'han d'aliniar les rodes..; al frenar se'n va cap un costat? S'han de revisar els frens.., aquestes coses en una casa de compra-venda te les arreglen i revisen si volen vendre el cotxe, a càrrec seu.., a un particular ho hauràs de fer tú, o hauràs de negociar amb el propietari...
Si després de tot això estàs convençut, endavant..., si tens dubtes, no et precipites. Deixa passar uns dies, un o dos, i fes cas d'allò que sents, de les sensacions que tens si decideixes comprar aquell cotxe; i fes el que trobis, sigues tú el responsable darrer, assumeix les conseqüències de la teva decisió.
Una abraçada.
El primer és contestar perquè vull el cotxe; què necessite, ara i en un futur immediat... Desplaçaments urbans bàsicament, cotxe menut i sense molta potència, amb un baix consum, he de dur cotxets de bebé, necessite espai al darrere, faig carretera... un cotxe més gran i amb més potència al motor permetrà, no que vaja més aviat, sinó que vaja més desofegat, més descansat...
Em vull gastar molts diners o pocs? Això és relatiu; un cotxe de segona mà baratet sol anar aparellat amb una vida més curta i viatges al taller, generalment més freqüents que si no és tan baratet o directament és nou, o quasi...
És difícil aconsellar quin cotxe comprar; això sí, no convé anar amb preses... Qui va amb presa no es diverteix, deia el meu avi... i moltes vegades es precipita.
A veure, on anar? Si és nou, a un concessionari, i si és d'ocasió... també.
A veure, un particular em ven un cotxe més econòmic..., sí, si el coneixes i després li pots reclamar, val; si no el coneixes..., no haurà passat cap revisió per vendre'l, no et donarà cap garantia, i les gestions del traspàs les has de fer tú... Si vas amb un mecànic de confiança, que miri, senti i provi el cotxe, val; en cas contrari, és com una loteria...
Si vull desfer-me del cotxe no et diré allò que va malament.., i quan ho descobreixis ja serà tard.
En canvi un concessionari, o casa de compra-venda té el cotxe net, reparat i revisat per vendre, et dóna un període de garantia (de 6 mesos a 1 any o inclús més) i et realitzarà totes les gestions del canvi de nom. Al meu entendre són avantatges a tenir en compte...
Després ve a quin concessionari anar; n'hi ha que tenen cotxes de tota gama i preus, des dels xollos fins a altres prohibitius... Mmm, fugiu dels xollos, és sospitós demanar menys del que creus que val un cotxe..., les raons poden estar camuflades... sempre acaben per sortir, al cap d'un temps.
Hi ha concessionaris centrats en cotxes de gama mitja o alta, quasi nous i similars..., un cotxe dels bàsics en aquest concessionaris sol oferir més confiança que en altres cases, perquè el tipus de client a què va dirigit és diferent.
Pots anar amb un mecànic de confiança? Vés, si nó, no passa res... en què ens podem fixar?
Carroceria i aspecte general; que faja goig, net, ben pintat, sense desperfectes aparents, ni restes mig oxidades... Alerta amb tons diferents de pintura, potser ha tengut un accident i han pintat algunes peces.
Alcem el capó del motor i el mirem? Com es veu? Què he de mirar? Sense saber res només podem fixar-nos en si hi ha alguna cosa extranya; mig motor brut i unes peces molt netes, en fí, coses que desentonin de la resta; els nivells de líquids s'han de veure bé.., i si notem res extrany o que ens cridi l'atenció, demanem-ho..., a veure què ens diuen.
Evasives o males respostes solen amagar alguna cosa; en aquest cas fora bo tornar amb un amic mecànic. Després el maleter, es veu bé? Què vol dir bé? Si es veu així com l'esperavem veure.
I les rodes? Ténen el dibuix bé? Es veuen els costats una mica quartejats? Rodes gastades s'hauran de canviar dins de no molt de temps...
Pujam i el posam en marxa; com el sentim? Sona bé? Què és això de sonar bé? Un sò uniforme, constant, sense renous extranys... comprovam que els sistemes elèctrics van bé, llums, netejavidres i tot això... i fem una volta. Al pitjar l'embragament, ho hem de fer a fons i quan comencem a aixecar el peu, ja surt? Alerta si surt molt aviat, potser té l'embragament molt gastat i aviat haurem de passar pel taller... Si la palanca té una mica de recorregut abans que el cotxe surti, bé.
Fem una volta i mirem la direcció; tremola el volant? Potser s'han d'aliniar les rodes..; al frenar se'n va cap un costat? S'han de revisar els frens.., aquestes coses en una casa de compra-venda te les arreglen i revisen si volen vendre el cotxe, a càrrec seu.., a un particular ho hauràs de fer tú, o hauràs de negociar amb el propietari...
Si després de tot això estàs convençut, endavant..., si tens dubtes, no et precipites. Deixa passar uns dies, un o dos, i fes cas d'allò que sents, de les sensacions que tens si decideixes comprar aquell cotxe; i fes el que trobis, sigues tú el responsable darrer, assumeix les conseqüències de la teva decisió.
Una abraçada.
Etiquetes de comentaris:
aspectes mecànics,
compra-venda,
comprar cotxe,
particular o concessionari.
dilluns, 28 d’octubre del 2013
Vull vendre la meva moto
Bon dia a tothom; si tenim una moto i por les raons que siguen la volem vendre, hem de seguir els consells bàsics ja explicats, però aplicats específicament a una motocicleta.
Primer de tot, netejar-la; les peces de plàstic, amb un netejador multisuperfícies i un drap; si utilitzem un netejamobles, d'aquells que et deixen una capa de cera el resultat serà més espectacular (netejador tipus Centella) i la moto ens quedarà com si l'haguerem pulida.
Per les peces metàl·liques pintades, cromades, fars i pilots... podem seguir el mateix procediment.
Després ens queden aquelles peces especialment brutes de greix, terra, oli... Aquí hem d'utilitzar un netejagreixos, del tipus KH7, que també solem tenir per les cases. En aquest cas convé que utilitzem guants de cautxú o similars, i si tenim un raspallet de les dents ja usat, ens anirà perfecte per fregar en aquelles zones a les que ens costa arribar, i després amb el drap simplement torcarem la brutor.
Les peces que han d'anar engreixades, com la cadena de transmissió, i si n'hi ha alguna altra, les podem deixar bé amb vaselina; vénen uns potets i amb un drapet li'n posem i ens quedarà molt bé.
Després tenim un punt delicat; el rovell. Què fem amb aquelles parts rovellades, amb una mica d'òxid... La vaselina, aplicada amb compte també millora el resultat; de tota manera, hi ha un producte, un netejaolles (per paelles i olles metàl·liques) que lleva el rovell i deixa la superfície metàl·lica bastant tranquil·la (sense tendència a tornar-se a rovellar ràpidament), com sí que passaria si utilitzassim salfumant per fer el mateix. El producte aquest (n'hi ha de la marca de Mercadona) també s'ha de manejar amb guants.
Jo pose una petita quantitat a un potet de vidre, i després amb el raspallet vaig fent petites aplicacions a aquelles zones que ho necessiten; deixem actuar uns segons, tornem a aplicar..., torquem amb el drapet, repetim si és necessari, i acabem posant una capeta de vaselina, llevant el que sobri amb el drapet.
L'acabat serà absolutament diferent al que tenia abans.
Després ve la part mecànica; engreixar amb unes gotetes d'oli els cables de les manetes, comprovar que arranqui bé, que els llums vagen... La traurem al carrer i li farem unes fotos, per favor, en dia de sol; que es veja la matrícula, i des de diferents punts, i si té alguns brillos, millor.
Ara ja ve la part publicitària; anem a qualsevol pàgina de les que s'ofereixen per vendre productes d'ocasió i l'oferim; pengem les fotos, posem preu, el que tú pagaries i pensant que ens regatejaran un poquet (10%), i a esperar.
Alerta; si algú vol comprar, parleu amb ell, per telèfon; fugiu dels contactes que sols utilitzen el mail, que viuen molt enfora, a altres països, que vullguen que els adelantes despeses de transport, o que t'oferesquin inclús més diners d'allò que demanes.
Inclús d'aquells que et conten la seva vida, dient que són sèrios , que algú altre els ha intentat estafar i coses com que la confiança és important.
Així és, i en això es basa tot; no fa falta dir-ho, però sí sentir la veu del comprador, que probi la moto... i si vegem alguna cosa extranya, simplement oblidem-nos d'aquest.
Bona sort en la venda!
Primer de tot, netejar-la; les peces de plàstic, amb un netejador multisuperfícies i un drap; si utilitzem un netejamobles, d'aquells que et deixen una capa de cera el resultat serà més espectacular (netejador tipus Centella) i la moto ens quedarà com si l'haguerem pulida.
Per les peces metàl·liques pintades, cromades, fars i pilots... podem seguir el mateix procediment.
Després ens queden aquelles peces especialment brutes de greix, terra, oli... Aquí hem d'utilitzar un netejagreixos, del tipus KH7, que també solem tenir per les cases. En aquest cas convé que utilitzem guants de cautxú o similars, i si tenim un raspallet de les dents ja usat, ens anirà perfecte per fregar en aquelles zones a les que ens costa arribar, i després amb el drap simplement torcarem la brutor.
Les peces que han d'anar engreixades, com la cadena de transmissió, i si n'hi ha alguna altra, les podem deixar bé amb vaselina; vénen uns potets i amb un drapet li'n posem i ens quedarà molt bé.
Després tenim un punt delicat; el rovell. Què fem amb aquelles parts rovellades, amb una mica d'òxid... La vaselina, aplicada amb compte també millora el resultat; de tota manera, hi ha un producte, un netejaolles (per paelles i olles metàl·liques) que lleva el rovell i deixa la superfície metàl·lica bastant tranquil·la (sense tendència a tornar-se a rovellar ràpidament), com sí que passaria si utilitzassim salfumant per fer el mateix. El producte aquest (n'hi ha de la marca de Mercadona) també s'ha de manejar amb guants.
Jo pose una petita quantitat a un potet de vidre, i després amb el raspallet vaig fent petites aplicacions a aquelles zones que ho necessiten; deixem actuar uns segons, tornem a aplicar..., torquem amb el drapet, repetim si és necessari, i acabem posant una capeta de vaselina, llevant el que sobri amb el drapet.
L'acabat serà absolutament diferent al que tenia abans.
Després ve la part mecànica; engreixar amb unes gotetes d'oli els cables de les manetes, comprovar que arranqui bé, que els llums vagen... La traurem al carrer i li farem unes fotos, per favor, en dia de sol; que es veja la matrícula, i des de diferents punts, i si té alguns brillos, millor.
Ara ja ve la part publicitària; anem a qualsevol pàgina de les que s'ofereixen per vendre productes d'ocasió i l'oferim; pengem les fotos, posem preu, el que tú pagaries i pensant que ens regatejaran un poquet (10%), i a esperar.
Alerta; si algú vol comprar, parleu amb ell, per telèfon; fugiu dels contactes que sols utilitzen el mail, que viuen molt enfora, a altres països, que vullguen que els adelantes despeses de transport, o que t'oferesquin inclús més diners d'allò que demanes.
Inclús d'aquells que et conten la seva vida, dient que són sèrios , que algú altre els ha intentat estafar i coses com que la confiança és important.
Així és, i en això es basa tot; no fa falta dir-ho, però sí sentir la veu del comprador, que probi la moto... i si vegem alguna cosa extranya, simplement oblidem-nos d'aquest.
Bona sort en la venda!
Etiquetes de comentaris:
Preparar moto,
segona mà moto,
vendre moto
diumenge, 27 d’octubre del 2013
Consells bàsics per vendre...
Quan volem vendre alguna cosa que ens ha fet un servei i ja no ho fa hem de pensar que NO ens volem desfer d'ella, que NO volem enganyar a ningú...
I com tottes aquelles coses que fem ben fetes, s'han de preparar. El primer i bàsic és netejar allò que volem vendre, és imprescindible que li llevem la pols, netegem i deixem ben arreglada...És com si vestissim allò de festa, com si la preparassim per comprar-la nosaltres.
Sempre fa més goig una cosa ben neta, que una cosa bruta, amb pols... i amb sensació de deixadessa. Cada cosa necessita el seu procés de neteja, segons els materials de què estigui feta, si té mecanismes, components electrònics, determinades pintures...
Cada cosa a la seva manera, arreglem-la per vendre... I si té algun desperfecte... Qui compra ja sap que no compra nou; de totes formes ham de ditingir desperfectes secundaris, que no afecten al funcionament d'aquells altres que sí que afecten al funcionament i utilitat d'aquell objecte. Aquests segons s'han de dir sempre...
No volem enganyar a ningú, com no volem que ens enganyem tampoc... Si algú no està d'acord amb això, més val que vaja a un altre blog, aquest no és per ell. Per tota la resta, endavant!
Després ve el preu; quin preu demanem? Una ajuda és pensar què pagariem nosaltres per aquell objecte, i posar un preu semblant; el més habitual és pensar que ho vendràs amb una petita rebaixa del preu que demanis, un 10% sol ser suficient per a què, tant venedor com comprador es senten satisfets.
Finalment hem de publicitar allò que volem vendre. El portal més ampli són les pàgines que hi ha a internet, i on anunciarem el nostre producte, el preu... i les fotos.
Aquell que compra vol veure allò que compra; a cegues no ens agrada anar a ningú. Fes fotos des de diferents punts de vista, amb bona llum i que indiquin què vens...
I després, bona sort!
Etiquetes de comentaris:
Consells bàsics,
d'ocasió.,
segona mà,
vendre
diumenge, 20 d’octubre del 2013
Part de la meva història...
Durant molt de temps jo he pensat que era algú de segona mà, perquè les coses més importants me les he comprat de segona mà, una casa... i la vaig reformar, la vaig vendre i en torní a comprar una altra de segona mà... I les motos, ah! Les motos, sempre m'han agradat... i m'agraden; comprí una Suzuki GN 250, molt bona; trobava que li faltava potència, la vaig vendre i em comprí una Suzuki Savage de 650cc; un desastre, perque el que me la va vendre m'enganyà, no em digué que tenia un problema greu... després de peregrinar per tallers... la vaig vendre per molt poc, advertint que tenia un problema, i em vaig comprar una Kawasaki Zephyr de 550cc; fantàstica, la vaig disfrutar, fins que em va ser un problema per la meva feina, m'era incòmoda, havia d'anar per ciutat, amb moltes aturades, aparcades i des-aparcades... i la vaig vendre; em vaig comprar una Aprilia 200cc, una bona moto que encara tinc... i que em va molt bé per anar per ciutat.
Tot això de segona mà, fent d'intermediari en la vida de les motos...
I les càmeres de fotos? N'he tingudes moltes, una Contax analògica, fantàstica, amb unes òptiques Carl Zeiss, que no podia costejar...la vaig vendre per comprar-me una Olympus OM4, també analògica, amb tres objectius Zuiko, també bons, i de segona mà... que vaig vendre per comprar-me una Nikon f55... que també vaig vendre... Després vengueren les digitals, una Nikon D70, que vaig disfrutar amb les possibilitats que em donava aquell món nou; i que vaig vendre per comprar-me una Fuji Pro-S5... aquesta no m'agradà; el motor JPG que tenia em treia imatges que no m'agradaven... Així que la vaig vendre per comprar-me una Nikon D7000, fantàstica, amb empunyadura i tot, i encara conservava un objectiu de la primera Nikon analògica, la f55... Un bon dia vaig anar a una demostració d'un nou tipus de càmera, la Olympus OM-D E-M5, i vaig pensar que m'havia perdut alguna cosa important, així que torní a vendre l'equip que tenia per comprar la nova, que és la que ara tinc...
I he estat satisfet cada vegada? I és clar, he aprofitat allò que he tingut en el moment que ho he tingut... I quan no m'ha fet servei, ho he passat, amb agraïment i esperant que continuï essent útil a una altra persona, que també estarà contenta amb el seu ús...
A mí no m'agrada acumular coses, no vull col·leccionar coses que no serveixen a ningú... Cada objecte té una vida, de la qual nosaltres formam part, i els que venen després que nosaltres també... Fins que acaben. Per tant, endavant amb les segones i terceres oportunitats... en tots els aspectes de la vida.
Salut!
Tot això de segona mà, fent d'intermediari en la vida de les motos...
I les càmeres de fotos? N'he tingudes moltes, una Contax analògica, fantàstica, amb unes òptiques Carl Zeiss, que no podia costejar...la vaig vendre per comprar-me una Olympus OM4, també analògica, amb tres objectius Zuiko, també bons, i de segona mà... que vaig vendre per comprar-me una Nikon f55... que també vaig vendre... Després vengueren les digitals, una Nikon D70, que vaig disfrutar amb les possibilitats que em donava aquell món nou; i que vaig vendre per comprar-me una Fuji Pro-S5... aquesta no m'agradà; el motor JPG que tenia em treia imatges que no m'agradaven... Així que la vaig vendre per comprar-me una Nikon D7000, fantàstica, amb empunyadura i tot, i encara conservava un objectiu de la primera Nikon analògica, la f55... Un bon dia vaig anar a una demostració d'un nou tipus de càmera, la Olympus OM-D E-M5, i vaig pensar que m'havia perdut alguna cosa important, així que torní a vendre l'equip que tenia per comprar la nova, que és la que ara tinc...
I he estat satisfet cada vegada? I és clar, he aprofitat allò que he tingut en el moment que ho he tingut... I quan no m'ha fet servei, ho he passat, amb agraïment i esperant que continuï essent útil a una altra persona, que també estarà contenta amb el seu ús...
A mí no m'agrada acumular coses, no vull col·leccionar coses que no serveixen a ningú... Cada objecte té una vida, de la qual nosaltres formam part, i els que venen després que nosaltres també... Fins que acaben. Per tant, endavant amb les segones i terceres oportunitats... en tots els aspectes de la vida.
Salut!
Etiquetes de comentaris:
compres i vendes d'ocasió,
segona oportunitat.
Sobre la confiança al comprar i vendre...
Quan comprem una cosa nova tenim confiança en què servirà per allò que volem i que som els primers a fer-la servir... Sí, i quan comprem una cosa de segona mà no és així.. És a dir, no som els primers que fem servir eixa cosa... I què? Una cosa sols és nova el primer dia, el segon ja no ho és i segueix complint perfectament allò que li pertoca...
I la confiança? I si m'enganyen? Sí, desgraciadament hi ha gent que enganya, que no diu allò que no funciona i pensa que una vegada venuda una cosa.ñ.. el problema és del comprador. Normalment no passa això, encara que també jo tinc experiències dolentes al respecte.
Per això pense que és necessària una ajuda per a què tothom puga vendre millor allò que ja no usa, i que puga comprar millor, amb més confiança allò que necessita, i que a un altre ja no li fa servei...
Pense que entre tots augmentarem la confiança amb què comprem i venem el què siga...
Bona vesprada a tothom...
I la confiança? I si m'enganyen? Sí, desgraciadament hi ha gent que enganya, que no diu allò que no funciona i pensa que una vegada venuda una cosa.ñ.. el problema és del comprador. Normalment no passa això, encara que també jo tinc experiències dolentes al respecte.
Per això pense que és necessària una ajuda per a què tothom puga vendre millor allò que ja no usa, i que puga comprar millor, amb més confiança allò que necessita, i que a un altre ja no li fa servei...
Pense que entre tots augmentarem la confiança amb què comprem i venem el què siga...
Bona vesprada a tothom...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)