Part de la meva història...

Durant molt de temps jo he pensat que era algú de segona mà, perquè les coses més importants me les he comprat de segona mà, una casa... i la vaig reformar, la vaig vendre i en torní a comprar una altra de segona mà... I les motos, ah! Les motos, sempre m'han agradat... i m'agraden; comprí una Suzuki GN 250, molt bona; trobava que li faltava potència, la vaig vendre i em comprí una Suzuki Savage de 650cc; un desastre, perque el que me la va vendre m'enganyà, no em digué que tenia un problema greu... després de peregrinar per tallers... la vaig vendre per molt poc, advertint que tenia un problema, i em vaig comprar una Kawasaki Zephyr de 550cc; fantàstica, la vaig disfrutar, fins que em va ser un problema per la meva feina, m'era incòmoda, havia d'anar per ciutat, amb moltes aturades, aparcades i des-aparcades... i la vaig vendre;  em vaig comprar una Aprilia 200cc, una bona moto que encara tinc... i que em va molt bé per anar per ciutat.
Tot això de segona mà, fent d'intermediari en la vida de les motos...

I les càmeres de fotos? N'he tingudes moltes, una Contax analògica, fantàstica, amb unes òptiques Carl Zeiss, que no podia costejar...la vaig vendre per comprar-me una Olympus OM4, també analògica, amb tres objectius Zuiko, també bons, i de segona mà... que vaig vendre per comprar-me una Nikon f55... que també vaig vendre... Després vengueren les digitals, una Nikon D70, que vaig disfrutar amb les possibilitats que em donava aquell món nou; i que vaig vendre per comprar-me una Fuji Pro-S5... aquesta no m'agradà; el motor JPG que tenia em treia imatges que no m'agradaven... Així que la vaig vendre per comprar-me una Nikon D7000, fantàstica, amb empunyadura i tot, i encara conservava un objectiu de la primera Nikon analògica, la f55... Un bon dia vaig anar a una demostració d'un nou tipus de càmera, la Olympus OM-D E-M5, i vaig pensar que m'havia perdut alguna cosa important, així que torní a vendre l'equip que tenia per comprar la nova, que és la que ara tinc...

I he estat satisfet cada vegada? I és clar, he aprofitat allò que he tingut en el moment que ho he tingut... I quan no m'ha fet servei, ho he passat, amb agraïment i esperant que continuï essent útil a una altra persona, que també estarà contenta amb el seu ús...

A mí no m'agrada acumular coses, no vull col·leccionar coses que no serveixen a ningú... Cada objecte té una vida, de la qual nosaltres formam part, i els que venen després que nosaltres també... Fins que acaben. Per tant, endavant amb les segones i terceres oportunitats... en tots els aspectes de la vida.

Salut!