Moltes vegades, en la nostra quotidianeitat ens trobem davant situacions aparentment complexes, com pot ser un dinar de nadal, que plantejades inicialment com aquella trobada on l'excusa és el dinar, acabem convertint en petits monstres o petites monstruositats, per la complexitat i varietat de menjar i beguda present.
Ahir escoltava a una emissora que les estadístiques diuen que engreixarem aquests nadals entre dos i tres quilos cadascú... No és això una barbaritat? Perquè ens hem d'atiborrar de menjar? Perquè un dinar de nadal ha de tenir tres plats, entrants, tortà, postre i torró? Perquè ens posem a comprar com si demà s'acabara el menjar?
Menys és més..., sempre. I el que importa mai és el menjar, és l'esperit, les ganes que un hi posa en l'elaboració d'un senzill plat; allò important és tenir alguna cosa per menjar damunt la taula. Per solidaritat amb tots aquells que, reunits al voltant d'una taula no tindran suficient menjar..., o directament no tindran menjar..., no vull fer excessos, no vull tirar menjar que ha sobrat, no vull alçar-me de la taula fart.., en tot cas, que siga fart de riure, de xerrar, d'estar a gust.., i de tornar a reveure a aquells que pugum veure aquell dia, i també recordar als que no hi són, que hi estan al cor de tots. I en tot açò, crec que hi ha coses importants, i d'altres no. Bon dia, i bon nadal... i un cèntim per canviar el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada