Hui torne a escriure sobre la importància de les coses menudes en tot, quan tenim bones sensacions davant un fet, persona, activitat o dinàmica diversa... moltes vegades no podem precisar un element causant d'eixes bones sensacions, és un conjunt de coses menudes el que fan un tot, bo o dolent, perquè això mateix és aplicable quan tenim males sensacions... El problema en aquest segon cas és com canviar aqueixes males sensacions en bones. Intentar canviar el conjunt, el tot, agafar el sac plé... és complicat, i es sol traduir en un esforç inútil, que fa augmentar aqueixes sensacions que voliem canviar.
Delimitar aquells elements menuts, aquell conjunt de cosetes que no van, que veiem com a responsables últims, encara que l'aportació individual de cadascuna siga insignificant... això em permetrà canviar una a una aqueixes dinàmiques... i aconseguir en darrer terme transformar una mala dinàmica en una bona dinàmica.
Ho aconseguirem sempre? No, és clar que no, hi ha elements, encara que menuts, que ens veiem incapaços de canviar... i així no canviarem el conjunt. En aquests casos una ajuda externa, que ens aporte un canvi de perspectiva o més eines de canvi ens facilitarà allò que abans no veiem.
Quan els meus alumnes em vénen amb un sac de queixes, jo els responc sempre... a veure, de una en una... i anem arreglant fins on podem. D'aquesta manera sempre es canvia, encara que el procès puga parèixer més llarg que si intentes canviar-ho tot, de colp, ja!
Jo seguisc duguent un cèntim dins la butxaca. Bon divendres de xicotets canvis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada